Cordada al Nanga Parbat

REPRENEM EL NOSTRE PROJECTE!

Intent de cim per la Messner route. Dies 1 al 8 de Juliol de 2018


Mentre espero al CB a tenir notícies de l´Imma, de l'estat dels seus dits, i d'en Josep, els dies van passant,  generalment amb mal temps.  Sembla que s'han endut el bon temps que hem tingut des de que vam arribar. Passo molts dies sense poder fer gaire activitat. Cada dia fa una bona nevada.

Això si, aprofito per a fer vida social. Aquests dies hi ha força "ambient " als diferents campaments. Els treballadors Baltís, ens conviden a una festa per a celebrar el final del Ramadán, amb força menjar, és clar. Barbacoes aquí i allà, jugar a cartes, i anar passant els dies

Finalment, en Josep arriba de nou al CB, i després d'un parell de dies més esperant a tenir bon temps, decidim reprendre el nostre projecte d'intentar el cim per la ruta Messner. Som els únics amb aquesta idea. Totes les cordades han vingut a intentar la ruta Kinshofer.
Fem una primera sortida per a deixar un niu de material al coll després del corredor que ens dona accés a la glacera del Diamir, per anar més lleugers al proper viatge.

El primer dubte que tenim: com ens trobem el C2 5700? el vam deixar muntat ja fa 15 dies, i ha anat nevant gairebé cada dia. Al camp, hi tenim a part de la tenda, fogonet, gas i menjar, el mono de plumes d'en Josep. No sabem si ho trobarem tot, i en quin estat estarà. Per això, finalment decidim agafar l'altra tenda i el sac d'en Josep. Si finalment ho trobem tot, tindrem un problema d'excès de pes. Veurem.

Sortim el dia 31/6 de matinada, amb la intenció d'arribar directament del CB 4250 al C2 5700.
La primera sorpresa és que ens trobem el corredor pel qual ja hem pujat altres tres vegades amb neu dura, arrassat per una gran allau, que l'ha deixat descobert de neu i amb gel dur. Tenim les cordes al niu de material, i anem pujant a pèl amb força tensió.

Arribats al coll, recuperem el material del niu, i seguim camí per accedir a la glacera que ens donarà pas a intentar recuperar el C2

Finalment, i després d'una jornada moooolt llarga, trobem el que queda del C2. Està semi enterrat, però ho podem recuperar tot en bon estat, i muntar l'altra tenda.

C2 5700 m. Al fons la barrera de sèracs que ens espera demà.

L'endemà el tenim destinat a apropar-nos a la barrera de Seracs, i buscar el pas que ens doni accés a la part superior per a muntar el C3. Pensem tornar a dormir al C2, per tant, anem lleugers.
Anem directament a buscar el mur que ja teniem localitzat dies abans. Pensem que és l'ùnic lloc accessible per a superar aquest tram.

En Josep escalant el primer mur

El superem i deixem muntada la corda fixe que portem. En Josep avança uns metres, buscant el seguent pas per a superar els seracs. Troba un altre mur, que caldrà superar, però aixó ja serà demà.

Tornem a dormir al C2. L'endemà, el desmuntem, amb la intenció d'anar amb tot cap a munt i superar els seracs. No tindrem tanta sort. Encara ens trobarem amb més dificultats de les previstes per superar el mur tot i la corda fixa, arribats al niu de material que haviem deixar el dia anterior i davant la incertessa del que trobarem un cop superat el segon que encara està per obrir decidim ser prudents i aprofitar un replà per muntar en nostre campament. Fa una mica de por, estem en mig dels seracs, però és el que hi ha.

L'endemà el passem tot el dia a la tenda, neva amb "mala llet" però a les cinc de la tarda, aprofitant que ja no neva tant decidim anar a obrir el pas del segon mur i deixar instal.lada la corda fixa.

contents, ja en tenim 2!!

El matí seguent el passem dins la tenda. Ja comptàvem amb aquest fet, però pensàvem que ens enganxaria més amunt, i encara no hem aconsseguit sortir dels seracs. A més a més, portem dos dies sense poder conectar per ràdio amb el CB. Estem preocupats, per que no podem donar notícies nostres, i per que no ens poden actualitzar la meteo. Afortunadament la ràdio va tornar a funcionar.

Avorrits!

Cap a les 13h desmuntem el campament i reprenem l'activitat. La paret s'ha carregat molt de neu nova. Anem a buscar el mur que vam deixar equipat, obrint traça de nou. Fa una mica de "yuyu". els pendents són prou forts, i hi ha massa neu nova.

El pas, que hem de superar desploma i decidim deixar una mica de pes abans d'encarar-lo, això ens permet progressar més còmodament, però tot es fa molt lent, ja que un cop superat, hem de rapelar i remuntar de nou amb la resta del pes.... i passen les hores molt depressa.

Aquesta nit, encara la passarem en un petit "forat" que trobem entre seracs. Pensàvem que ja els hauriem superat, però encara ens queda alguna dificultat més. Aquest tram s'està fent més llarg del que pensàvem!

L'endemà decidim sortit ben d'hora, sense desmuntar les tendes, i anar a descobrir que ens queda per a superar el darrer tram dels seracs. Buscant el millor camí, troben encara un darrer mur que caldrà escalar. Ja no ens queda corda estàtica per a fixar, i un cop escalat, decidim tallar la nostre corda i deixar-la fixada.

Avui tenim un dia radiant, i això ens anima una mica. El cert és que ara ja tenim l'ànim una mica decaigut. Portem masses dies intentant superar aquest tram de la pared, i anem guanyant metres, però molt menys del que teniem previst. Ara la neu nova, ens fa estar encara més alerta de cada passa que fem, entre aquest laberint de seracs, i esquerdes.

Repetim operacions, un cop fixada la corda, deixem el material que portem a la motxilla, i rapelem de nou per anar a buscar la resta que hem deixat a les tendes. Tenim el convenciment, que a partir d'aquí ja no ens caldrà escalar més, i podrem anar guanyant metres per a instal·lar el C3 a 6300m.

Amb la sortida del sol, el paissatge es espectacular!

fixem corda al darrer mur

despres dels murs, trobem un pas senzill per a sortir dels seracs

Finalment muntem el C3 a 6300 m.

Per fi, hem pogut muntar el C3. Tot i l'esgotament, estem contents i optimistes. Ja hem superat les dificultats tècniques. En principi, "només" queda caminar. Tot i l'alçada i el cansament, ens trobem bé, i creiem que demà serà un dia clau. En principi, disposem de 3 dies de bon temps, que haurien de ser suficients per a intentar arribar a 7400 m. al coll de Bazan, i intentar fer cim, o buscar el descens per la ruta normal, que ens permetrà baixar més rapidament i amb més seguretat.

La realitat però, serà una altra ben diferent. L'endemà començem a remuntar per un pendent, que tot i no ser excessiu, sen's fa molt pesat. Portem massa pes, anem cansats de tans dies en alçada, i a més hi ha massa neu per anar obrint traça entre dos.

Passen les hores. De fet, arribem als 6500 m desprès de 4 h de marxa. només hem aconseguit fer 200 m de desnivell en 4 h.!! Els números no ens surten. Avui ens haviem plantejat fer 700 m per a muntar el C4 a 7000 m. Menys d'aixó ens allunya de qualsevol possibilitat de fer cim, o fins i tot de poder baixar per la ruta normal.

Mentalment tant en Josep com jo, ja anem veient la nostre realitat. Això no pinta bé. A més a més, està entrant un altre cop un front que ens deixarà mal temps, i cal pensar en la baixada. Finalment en Josep verbalitza la situació. Aquí ja no hi pintem res! creuem unes quantes paraules, per analitzar la situació, i reconèixer que ja hem perdut l'oportunitat d'intentar fer cim. Si seguim pujant, sabem que cada cop ho tindrem més complicat per a baixar. Descartat el descens per la ruta Kinshofer, hem de pensar amb la "butifarra" que ens queda si baixem per on hem pujat. Per tant, no ens ho pensem massa, i encarem la ruta cap avall. Avui hem d'intentar baixar fins a la glacera on hi teníem el C2 a 5700 m.

comencem els ràpels

Aconseguim arribar a la glacera, i dormim al C2. L'endemà ens plantegem baixar tota la glaçera, fins anar a buscar el C1 de la ruta Kinshofer per a deixar-hi material. En Josep es planteja de fer un intent per aquesta ruta durant els propers dies. Jo decideixo que ja en tinc prou. No em queden dies, i a més a més els meus dit m'acaben de convèncer, ja que fa uns dies que s'estàn enfosquin 2 d'ells, i fa pinta que necessito assistència mèdica.

Arribem esgotats al C1 de la ruta Kinshofer, deixem un niu de material per a l'intent d'en Josep, i tirem rapidament avall, amb ganes d'arribar a l'escalfor del CB i de la gent que sabem que ens hi esperen, i que estaràn ben contents de retrobar-nos.

acaben les hostilitats. Treiem crampons i ja nomès queda baixar la morrena fins al CB