La tardor del
2003 uns quants socis varem estar parlant de la possibilitat de fer un 8000 en commemoració
del 10è aniversari del club que seria el 2004. No volíem fer qualsevol via
normal així és que cercàrem l’assessorament de l’amic Xavi Aymar, que amb uns
quants 8000 a les cames, ens donava idees; fins i tot varem tenir una reunió per
demanar pressupost a un famós guia que l’any següent va guanyar el piolet d’or
per la seva gesta a la Magic line del K2…ho heu endevinat, Jordi Corominas.
En aquelles converses va sortir la idea d’en Gerard, de la que varem riure molt,
de que uns expedicionaris podrien intentar fer “un setmilillu”, mentre el grup
principal lluitava per assolir el 8000 triat.
El costos del
projecte eren tan elevats que ho varem deixar córrer. La “cosa” no estava lo
suficient madura...
L’any 2009 ens varem
tornar a engrescar, aquest cop amb la idea de fer un “setmilillu” i ens varem
fixar en un de ben maco… el Khan Tengri… però la idea no va acabar de
consolidar-se i de nou cap al calaix dels projectes pendents (o no!)
I van anar
passant els anys...i les lleis de la física de l’arròs, van fer reaparèixer la
idea. Així és com la tardor del 2015 ens trobàvem de nou amb en Xavi i ens
decidíem pel Broad Peak, al Pakistan.
Durant els preparatius ens varem adonar de lo complicat que era tot i varem
decidir rodar-nos rescatant la ja vella idea de fer un “setmilillu”, i en funció
de com anés ja tornaríem a pensar en el 8000.
Desprès de molt
de debat ens varem decantar de nou pel Khan Tengri al Tian Shan, un muntanyot
que s'ubica al triangle fronterer entre la Xina, el Kirguizistan i el Kazakhstan.
Amb els seus 7010
metres i les seves atractives línies, tenia tot allò que cercàvem, alçada i un
cert compromís: com va explicar-nos en Josep Maria Porta, la part final del
Khan és com fer un Cerví a partir de 6000 metres…
Per acabar d’arrodonir el pastís, si es donava el cas, potser podríem intentar
obrir alguna via nova si anàvem per la vessant sud així és que, tot i ser més perillosa,
va ser la triada.
El 9 d’agost de
2016 Marc Urquizu i Josep Escruela fem el cim per la via normal, resultat d'un gran treball en equip amb la resta de membres de l'expedició que no van arribar al mes alt per ben poc: Jose Bermudo, Fran Arjona i Claudia Simao.
En els dies
següents Marc i jo, fem una temptativa a fer una ruta nova, intent que hem d’abandonar degut a
les dificultats i la inestabilitat de la meteo.
 |
| Marc Urquizu al cim del Khan Tengri |
D’aquestes experiència
traiem moltes conclusions, entre elles, que si anem a intentar un 8000 no
anirem per una ruta normal freqüentada…, se’ns gira feina… trobar quin, perquè
la ruta normal del Broad Peak queda descartada.
A l’octubre del
mateix any, baixant del refugio Respomuso camino unes hores amb en Ferran
Latorre. Quina bona oportunitat de xerrar amb un himalaista que els coneix
tots!!. Just fa pocs mesos que ha fet el
Nanga Parbat i quedo meravellat de tot el que m’explica d’aquesta muntanya i
sobretot del seu intent de fer una de les rutes encara inacabades en aquell
moment, la que Reinhold Messner y Hanspeter Eisendle van intentar l’any 2000.
La meteo i les ganes d’assegurar el seu 13è 8.000, fan que decideixin abandonar
aquell projecte, que a més han intentat assolir amb esquis!.
Ferran em parla
de la bellesa del Camp Base del vessant del Diamir i del poc temps que es triga
en arribar des de Islamabad… En fi, em va faltar temps per comentar-ho amb en
Marc, qui fanàtic com és de l’esquí de muntanya, no va trigar ni un minut en dir “ja
triguem en anar al Nanga, no?”
L’estiu del 2017
va quedar descartat, ja que ens havíem de recuperar econòmicament de les despeses
del Khan i situem el repte pel 2018.
A la tardor ens
posem en serio amb els preparatius i en cercar complicitats per intentar ser al
menys 3 persones per intentar-ho i recavar diners.
A l’hivern, Tomek Mackiewicz y Elisabeth Revol intenten la ruta inacabada Messner/ Eisendle i segons Elisabeth, aconsegueixen completar-la. Tomek mor en el descens i ella es rescatada in extremis pels polacs Urubko y Bielecki que estaven intentant el K2 i que son traslladats urgentment cap al Nanga en Helicòpters.
Aquestes notícies, més el fet que no aconseguim sumar el tercer company d’aventura posen molt i molt al límit les nostres il·lusions. Finalment el 26 de març comprem els bitllets d’avió. Anem!, Aquest any podem intentar-ho, si ho deixem un any mes... qui sap?
El 25 de maig a les 16,40h, emprendrem el vol. Marc Urquizu i Josep Escruela per a intentar el Nanga, Imma Garrell per a intentar el Ganalo 1 (6300).
Un llarg camí ens ha portat fins aquí, us anirem posant al dia sempre que puguem! Gràcies per estar al nostre costat!
 |
Ganalo Peak (aclimatació) i en vermell la ruta aproximada Mackiewicz / Revol, (els camps dibuixats son de l'intent de Ferran Latorre). En blanc la ruta "normal" anomenada Kinshofer. Nosaltres intentarem la vermella.
veure la foto més gran |
