dimarts, 29 de maig del 2018

Direcció al camp base

Despres de 15 hores els nostres expedicionaris han arribat a Chilas i ja s´han inscrit a la vall.

Han pogut ja veure l'objectiu i s'han organitzat amb els portejadors i fer les ultimes adquisicions de material com canyes per marcar el camí de la glacera i paraigues per resguardar-se de la pluja i sobretort el sol.

Avui ja 29 de maig s'han aixecat a les 2 de la matinada per arribar amb el jeep fins l'ultim poble que permet circular amb rodes.

Els nostres companyns tenen previst arribar al camp base demà pasat.

Anims companys!!!!


( Per problemas tecnics no he pogut penjar fotos, a veure si algún company pot fer-ho)

diumenge, 27 de maig del 2018

1a etapa, Barcelona Islamabad, gestions i preparatius

Agafem l'avió al Prat cap a les 16 i pico, ens han vingut a acomiadar uns pocs però molt estimats amics i familiars...




El 26 al matí aterrem a Islamabad... toca descansar despres d'un viatge de 17,30 hores!

A la nit Akbar (Lela Peak Expedition Pakistan), ens porta al Restaurant Kabul, han muntat un sopar conjunta amb altres himalaistes.
Entre ells a 
Hélias Millerioux i Yannick Graziani, que, junt amb Ferran Latorre van fer la mateixa ruta que nosaltres intentarem seguir. 
Quina grata sorpresa!, ens explican detalls de la seva experiència.

---

Diumenge 27, gràcies a les gestions d'Akbar i els seus germans , que en tot moment ens tracten super be, ens ve a veure a l'hotel un delegat del Mountain alpine club, de Pakistan, que es qui ens signarà els permisos d'escalada



La tarda és per fer les darreres compres... canviar diners...


mes endavant us expliquem lo de la caixa gran de plàstic...

Imma i Marc han fet la feina de carrer, amb una calor important

a mi em toca recuperar hores i em curro una pancarteta per pujar a lo més alt.
Encara no està acabada, li falta pintar la "o" de Cordada i cosir un llaç groc.



Ultims moments de Xat amb els amics i amigues que ens segueixen per whatsapp i a preparar la bossa, que demà ens llevem ben d'hora ben d'hora per anar cap a Chilas... a través de la Karakorun Highway.

continuarà...


dimarts, 8 de maig del 2018

Comença l'aventura



Ja queden pocs dies per a que en Josep, en Marc i na Imma marxin per aquesta nova aventura. Ens trobarem tots el dimecres 23 de maig per fer un soparet d'amics i desitjar-los-hi un molt bon viatge. Us hi esperem a totes i tots a l'Ateneu de l'Harmonia (Cordada)

Veure detalls de la convocatòria



dimecres, 2 de maig del 2018

Els dos reptes Ganalo I (6300) i Nanga Parbat (8125)


Ganalo Peak I 


El Ganalo Peak és una muntanya de 6600 metres, està situat just al costat del gegant Nanga Parbat.

L'aresta Oest te un cim situat a 6300 i és accesible des de la vall de Diamir. A través d'una gran canal d'uns mil metres de desnivell s'arriba aun petit collet, a 5.300 metres aproximadament i després es segueix un gran esperó nevat, que en direcció sud - nord, porta al punt més alt.


Al costat del seu vehí, quasi dos mil metres més alt, sembla poca cosa, però si ho analitzem en referència al Camp Base, que està 2100 metres més avall, ja veiem que el repte és de primera divissió.

Un objectiu es sí mateix i un bon escenari per aclimatar.

Veure vídeo





Nanga Parbat per la glacera del Diamir


Aquesta ruta va ser intentada per primer cop per Messner/ Eisendle l'any 2000. 

L'any 2015 Tomek Mackiewicz & Elisabeth Revol, la intenten en hivernal, podeu veure el seu reportatge.


Latorre, Millerious i Graziani, la intenten de nou a finals de primavera del mateix any 2016, aquest cop amb esquis, assolint els 7.600 metres aproximadament.  Veure imatges.

Aquest hivern del 2018 Mackiewicz-Revol han aconseguit completar l'ascensió seguint part de la glacera i dibuixant un nou itinerari entre la M/E i la Kinshofer.

No tenim informació més concreta de com és el tram entre l'alçada assolida per Ferran Latorre i el cim, per aixó veureu dibuixades dues opcions abans de l'aresta final.

La situació dels camps que volem anar fent és una hipòtesi, després ja veurem sobre la marxa.

Per nosaltres el primer gran èxit serà anar-hi!!

El segon gran èxit serà tornar-hi!

Pel mig hi haurà ganes de passar-ho lo millor possible i no deixar-nos entabanar pels cants de sirena del Nanga... massa gent ha quedat als seus peus.

Cada pas que donem per sobre dels 7.010 metres serà un èxit! (màxima alçada que vam assolir al Khan Tengri l'any 2016).


I per arribar a aquesta cota, haurem de superar molts obstàcles, el més serios, la barrera de sèracs de 250 metres de desnivell que ens barra el pas...



Superada aquest inmens mur, si aconseguim coronar les puntes nord (7.816 m) i la Nordest (7.910 m)... ja podem tornar cap a casa!!

No ens atrevim quasi ni a anomenar el tram final... si figures tan il·lustres han fracasat, uns pringadillos com nosaltres...que hem de fer per allà a dalt!. Be, farem servir l'estratègia davanter centre... has d'estar a prop de la portería per si et cau una pilota morta als peus... que només calgui empenyer una miqueta...



I com és que anem per una ruta difícil, llunyana i complicant-nos la vida amb els esquis?. La resposta és intima per cada un de nosaltres... i és la suma de moltes coses, però és clar que si no tinguessim un objectiu així, no aniríem... i el que compta és anar, viure l'aventura fins on la prudència ens porti i tornar per explicar-vos-ho!