Crònica de la segona sortida al C2 (dies 7-8-9-10-11-12)
Dia 7: vàrem sortir abans no sortia el sol per anar a buscar el C1 que vàrem deixar muntat a l'anterior sortida. Ara ja coneixíem el camí inicial, les roques el riu...o sigui que pim pam fins a arribar a la canal de neu. A meitat de canal hi ha despreniments de pedres pel que canviem de canal per seguretat però aquesta decisió va fer que es convertís en una muntanya russa de pujades i baixades fins a trobar la tenda a C1. El que semblava que era més fàcil i curt, pujar la canal i baixar per l'altre costat per evitar travessar glacera va resultar ser més llarg i dur.
En aquesta sortida el Marc decideix anar amb esquís, així que hi havia 2 modalitats, les raquetes i els esquis.
En aquesta sortida el Marc decideix anar amb esquís, així que hi havia 2 modalitats, les raquetes i els esquis.
Sembla que tenim uns dies de bon temps, ens torna a acompanyar el sol. Però el Josep no li agrada, resa perquè no tinguem sol ni calor. I té raó, el sol allà és molt aclaparant. Bingo!!! Trobem les tendes.
Després de descansar reprenem ruta, deixant muntada una tenda i part del material, ja que estem força cançats.
Travessem la glacera i anem cap amunt, tot un espectacle de laberints, forats i parets. Caminem amb molta prudència.
Travessem la glacera i anem cap amunt, tot un espectacle de laberints, forats i parets. Caminem amb molta prudència.
La calor i les moltes hores d'ascensió ens obliguen a parar un cop travessada la darrera barrera de seracs.
Muntem la tenda i com que encara es aviat, Marc i Josep tornen al Camp 1 a recollir la resta de material.
Amb les darreres llums del dia muntem la segona tenda, i donem per acabada una esgotadora jornada que ens ha portat des dels 4250 metres del Camp Base als 5400 metres.
Dia 8: Amb la calma ens disposem a fer els 300 / 400 metres que ens falten per a arribar a l'emplaçament del Camp 2, quasi al final de la vall.
Als 5700, decidim muntar-lo i com que és aviat fem una "excursió" per les properes parets que porten cap a la carena del Ganalo. Arribats als 6000 metres, tornem al amp 2.
Dia 9: Un cop muntat el C2 i veient el Ganalo gran tan a prop nostre (això semblava) decidim pujar al coll que ja hi ha al final de la glacera per gaudir de les vistes, inspeccionar la ruta al Nanga i qui sap, potser ens podríem apropar al Ganalo per altra banda. Després de pujar una canal, veiem que això ens agrada i que val la pena dedicar-hi un dia sencer, baixem per tornar-hi l'endemà més aviat i amb més condicions.
Els dos puntets de la foto son les tendes al C2 i el Marc.
Encara es pot veure el C2 al fondo.
Dia 10: Tornem a pujar la canal però veiem que la neu està gelada, avancem molt lentament assegurant-nos, no portem grampons adequats ni tenim prou material, prenem la decisió de continuar fins al coll, ja que tornar enrere era perillós i potser massa tard. La pujada fins al coll va ser eterna, personalment vaig passar por i fred, mai havia fet una cosa així (ara hi tornaria amb els ulls tancats). Un cop a dalt el Ganalo seguia estant molt a prop però molt lluny, el Nanga Parbat davant nostre, nosaltres a 6250m... Bé que us podria dir. Però les hores passaven, era tard i quedava buscar la baixada per l'altre vessant. Va arribar l'hora dels frontals, allà estàvem avançant lentament. Va ser una nit llarga, no va parar de nevar i vàrem haver de resoldre alguna complicació que va anar sortint. El que havia de ser una sortida al collet va durar 25 hores, jo vaig passar molt fred i no vaig ser conscient de la importància de moure i abrigar-se les mans, ja que a estones vàrem estar molt parats. Ja de dia arribarem a les tendes, tot un espectacle de neu. Ara tocava palejar per poder entrar a dintre i descansar.
Dia 11: descansem tot el dia i decidim baixar l'endemà.
Dia 12: baixem a CB, ruta llarga però preciosa. Satisfets i contents arribem a les 20h després de 15 h. Al CB ja ens esperem, alguns més preocupats que altres tot i la comunicació constant i pactada que teníem amb ells.