Ganalo Peak I
El Ganalo Peak és una muntanya de 6600 metres, està situat just al costat del gegant Nanga Parbat.
L'aresta Oest te un cim situat a 6300 i és accesible des de la vall de Diamir. A través d'una gran canal d'uns mil metres de desnivell s'arriba aun petit collet, a 5.300 metres aproximadament i després es segueix un gran esperó nevat, que en direcció sud - nord, porta al punt més alt.
Al costat del seu vehí, quasi dos mil metres més alt, sembla poca cosa, però si ho analitzem en referència al Camp Base, que està 2100 metres més avall, ja veiem que el repte és de primera divissió.
Un objectiu es sí mateix i un bon escenari per aclimatar.
Veure vídeo
Nanga Parbat per la glacera del Diamir
Aquesta ruta va ser intentada per primer cop per Messner/ Eisendle l'any 2000.
Aquest hivern del 2018 Mackiewicz-Revol han aconseguit completar l'ascensió seguint part de la glacera i dibuixant un nou itinerari entre la M/E i la Kinshofer.
No tenim informació més concreta de com és el tram entre l'alçada assolida per Ferran Latorre i el cim, per aixó veureu dibuixades dues opcions abans de l'aresta final.
La situació dels camps que volem anar fent és una hipòtesi, després ja veurem sobre la marxa.
Per nosaltres el primer gran èxit serà anar-hi!!
El segon gran èxit serà tornar-hi!
Pel mig hi haurà ganes de passar-ho lo millor possible i no deixar-nos entabanar pels cants de sirena del Nanga... massa gent ha quedat als seus peus.
Cada pas que donem per sobre dels 7.010 metres serà un èxit! (màxima alçada que vam assolir al Khan Tengri l'any 2016).
I per arribar a aquesta cota, haurem de superar molts obstàcles, el més serios, la barrera de sèracs de 250 metres de desnivell que ens barra el pas...
No ens atrevim quasi ni a anomenar el tram final... si figures tan il·lustres han fracasat, uns pringadillos com nosaltres...que hem de fer per allà a dalt!. Be, farem servir l'estratègia davanter centre... has d'estar a prop de la portería per si et cau una pilota morta als peus... que només calgui empenyer una miqueta...
I com és que anem per una ruta difícil, llunyana i complicant-nos la vida amb els esquis?. La resposta és intima per cada un de nosaltres... i és la suma de moltes coses, però és clar que si no tinguessim un objectiu així, no aniríem... i el que compta és anar, viure l'aventura fins on la prudència ens porti i tornar per explicar-vos-ho!
Per fi està a punt d'arribar el dia! Molts ànims amb aquest gran repte!
ResponEliminaUna abraçada,
Xènia
Desde que vaig penjar aquesta info, la història ha canviat bastant, vam xatejar amb Elisabeth Revol i la ruta que van seguir fins al cim és diferent a la que hem dibuixat, més directa.
ResponEliminaImagino que algun dia publicitarà les fotos i el croquis que ens va enviar
Per altra banda hem trobat que Clara Kulich i Markus Gschwendt, ja van pujar ben amunt amb esquis l'any 2008 pel mateix camí que va seguir en Ferran Latorre i els seus companys.
Ningú fins ara, que sapiguem, ha aconseguit acabar la ruta integral pel glaciar Diama i empalmar amb la ruta original de Bhull